A la Barcelona del segle 1700 que el jaciment arqueològic i l’exposició permanent del Born Centre Cultural testimonien, va prendre una gran importància en la vida quotidiana la xocolata.
En l’últim quart del segle XVII, les adrogueries de la ciutat es van obrir decididament a incorporar els nous productes que tenien els seus orígens en altres continents i que, des del segle anterior, havien anat important-se a Europa.
El que més va arrelar fou la xocolata, que després d’assolir un alt grau de consideració social entre l’aristocràcia europea com a article refinat que endolcia el paladar, es va propagar com un producte de consum força quotidià entre el conjunt de la població.
Ja de l’any 1681 es té constància d’un fet il•lustratiu de l’arrelament de la xocolata, el consum de la qual s’havia popularitzat tant, que el bisbe de Barcelona va prohibir que se’n mengés dintre de les esglésies.
L’extensa varietat de sucres que a través del port de Barcelona s’importaven i es comercialitzaven va fer possible que la xocolata esdevingués la base de mil i una barreges dolces.
Elaborada bàsicament a partir d’una barreja de cacau mòlt, sucre i canyella, s’hi podia afegir vainilla, essència d’ambre, gingebre. La xocolata es combinava amb tot, com ho prova el fet que en algun cas fins i tot s’amania amb pebre.
El seu procés d’elaboració i el seu consum donaren origen a uns estris determinats, com ara les xicres o tassetes per prendre-la, que sovint encaixaven en un plat o marcelina, en el centre del qual hi havia un receptacle per subjectar-les.
La xocolata es menjava desfeta, com aquesta fotografia (
(Google Imágenes)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada